Entrevista a Andrea Miró

Entrevista a Andrea Miró

Tenim el plaer de presentar-vos a l’Andrea Miró del Celler Jordi Miró. El celler, amb el nom del seu pare, ja ha assolit la tercera generació encarregada d’elaborar vins a Terra Alta, i l’Andrea i la seva germana en seran la quarta.

El Celler Jordi Miró elabora vins singulars i amb una personalitat pròpia.

Avui us convidem a conèixer a l’Andrea, una estudiant de Ciència i Tecnologia dels Aliments, que amb setze anys va elaborar els seus dos primers vins.

Agafa una copa de vi i som-hi!

LV: Explica’ns qui ets i quina és la teva funció allà?

AM: Sóc l’Andrea Miró del Celler Jordi Miró. No sé si es pot es podria definir com a funció, perquè dins del celler som 3 persones en funcions molt iguals però molt diferents a la vegada. Cadascú té el seu projecte propi i s’encarrega de desenvolupar-ho. La meva funció és, al llarg de tot el procés del projecte, ser la responsable i prendre les decisions quan sigui necessari.

LV: Com vas arribar al món del vi?
AM: La meva arribada a aquest món va ser una mica per casualitat. Vaig començar amb setze anys amb el treball de recerca de batxillerat. Quan et presentes a batxillerat, el primer dia et diuen 30 pàgines d’aquí a dos anys i temàtica lliure. En aquell moment, aprofitant que tenim el celler a casa, vaig pensar a elaborar dos vins. Aquí va canviar tot, em vaig enganxar, em va agradar la producció, poder tastar… El fet de materialitzat el que tenies al cap és molt satisfactori. A l’any següent, vaig començar amb el projecte Naturalment i des de llavors que no he parat.

LV: Com t’has format per arribar a on estàs actualment?
AM: Pel que fa a formació oficial no en tinc. Ara estic estudiant Ciència i Tecnologia dels Aliments, tot i que no és enologia, està relacionat. Quan vaig començar no tenia ni idea del que estava fent i va ser tota una prova. No tinc formació, però intento aprofitar tota la informació que em donen, sigui per experiència o bé de professionals. A través de tots els inputs que rebo, vaig gestionant i aprenent.

LV: Com és estar en el món del vi sent tan jove?
AM: Realment no notaríeu la diferència, tot i haver començat amb setze anys anant a fires i parlant amb gent. La mitjana d’edat en aquest camp és alta, però mai m’he sentit tractada com una “cria”. Mai m’han tractat com a petita o inexperta, sinó tot el contrari, sempre amb respecte per la feina i pels punts de vista. El que sí que m’he trobat és molt aïllada, ja que és molt difícil trobar a gent de la meva edat fent vins o fins i tot, anant a un bar i prenent una copa de vi.

LV: Explica’ns sobre el teu Vi Naturalment i com ha estat el procés de creació del mateix

AM: Els vins Naturalment són vins que han arribat per casualitat i no. Vaig ser una mica revolucionària quan vaig començar perquè vaig decidir treballar amb llevat autòcton, mínima intervenció, poc sulfurós i respectant el màxim el raïm i el procés de vinificació. Els tècnics més propers que coneixia, em deien que faria vinagre, però això era un risc que volia assolir. Quan vaig començar, Naturalment Blanc i Naturalment Pansificat van ser els meus primers vins. Sempre he estat inspirada de fonts bastant alternatives i que m’anaven donant idees per fer. La gran sort que he tingut, és que per part del meu pare, en Jordi Miró, mai he tingut un no com a resposta, sinó les ganes de provar i saber que si no sortia bé, no passava res. El procés de creació es pot resumir com uns vins nascuts de la confiança.

LV: Com és Naturalment?

AM: Naturalment és la línia de vins i dins d’aquesta està Naturalment Blanc i Naturalment pansificat, que van ser els dos primers a sortir. També forma part Naturalment Ancestral, que aquesta ha estat la tercera collita. Potser arriba alguna cosa nova, però resta a l’espera…

LV: Quines característiques defineixen els teus vins?
AM: Tots són elaborats amb garnatxa blanca, i els hi busco les textures. Tot i tenir en comú la garnatxa, s’hi troben moltes diferències. Pel que fa a trets característics, tots han estat pensats joves, és a dir, vins per a joves, amb frescor, vidilla, que siguin fàcil, que no hagis de tenir un màster per entendre’ls.

LV:Com et vas sentir quan et van notificar que eres la representant catalana més jove en anar al Pro Wein?

AM: Sincerament no em vaig sorprendre gaire, perquè vas per allà voltant i no veus cares de menys de trenta anys. Quan ho vaig ser, tenia uns 17/18 anys. Fa una miqueta de ràbia perquè podríem ser més joves formant part, però és una lluita que encara queda molta feina al davant.

LV: Com ha anat la verema d’aquest any?

AM: Ha sigut un any molt dur de verema. Vaig tenir sort que vam començar aviat i vam poder recollir alguna cosa abans de començar les pluges, però ha sigut un gran patiment. Estàvem tot el dia mirant al cel esperant que no plogués, però al final ens hem sortit.