Benvinguts a una immersió al fascinant univers del Txakolí, un vi únic que captura l’essència de les valls basques i la destresa de les famílies productores. En aquest viatge, ens submergirem en les característiques que fan d’aquest vi una joia vinícola amb Denominació d’Origen.
El Txakolí, tresor vinícola del País Basc, troba la seva essència a la singularitat del raïm Hondarrabi Zuri. Aquesta varietat, el nom de la qual en euskera significa “blanc”, s’erigeix com la columna vertebral d’un dels vins blancs més distintius d’Espanya.
El raïm Hondarrabi Zuri
Amb el seu perfil de sabor fresc i vibrant, l’Hondarrabi Zuri és l’encarnació del Txakoli a la copa. Amb notes cítriques, florals i herbàcies, aquest raïm de raïm petit i atapeït ofereix una acidesa refrescant que eleva cada glop de Txakoli, creant una experiència sensorial inigualable.
Orígens
Les primeres mencions escrites de l’Hondarrabi Zuri es remunten a l’any 1783, revelant així la seva arrelada presència a la regió molt abans que el TxakolÍ guanyés renom internacional. Aquest raïm, que es cultiva a banda i banda dels Pirineus, encarna la rica història vitivinícola que s’entrellaça amb els paisatges muntanyosos i les costes del País Basc.
Els orígens de l’Hondarrabi Zuri han intrigat els enòlegs i ampel·lògrafs durant segles. Des de teories que la vinculen a les regions vinícoles franceses fins a estudis genètics que revelen el seu parentiu amb varietats americanes, el misteri que envolta aquest raïm afegeix una capa fascinant al seu llegat al món del vi basc.
El sòl
Les vinyes de Txakolí s’arrelen en sòls antics, del Juràssic i el Paleocè Inferior. Al costat de restes fòssils i minerals, els sòls margo-calcaris allotgen una riquesa única. D’altra banda, els moviments tectònics han esculpit capes irregulars, desafiant les normes geològiques i creant un llenç excepcional per a la viticultura. Si a aquesta orografia d’alt drenatge hi sumem la pluja abundant, s’empobreixen els sòls de manera superficial i permet que es cultivin raïms de qualitat.
Segons José Peñín, la vinya ha desafiat i ha sobreviscut adversitats úniques en la història vinícola basca. Entre elles la fil·loxera que no va poder amb el raïm Hondarrabi Zuri gràcies a la humitat i la topografia. Aquest fenomen singular ha mantingut els ceps autòctons arrelats a la regió fins avui.
Desafiaments, Producció i Futur
Tal com hem comentat, la humitat i la limitada insolació poden ser escuts, però alhora presenten desafiaments, com el míldiu i la botritis. Amenaces persistents. Tot i això, el canvi climàtic ha portat beneficis en avançar el cicle vegetatiu, permetent una maduració més lenta i de millor qualitat. La transició a sistemes moderns d’espatlleres ha optimitzat l’eficiència i minimitzat riscos.
El model productiu local, de cellers familiars del Txakolí, ha evolucionat cap a una dedicació exclusiva. Vinyes petites i disperses, sovint en pendents pronunciats, requereixen cura manual intensiva. Això obliga que hi hagi col·laboracions entre denominacions i projectes d’innovació per potenciar millores en tècniques de cultiu i vinificació.
El coneixement i la col·laboració han permès elaborar criances sobre mares fins a vins amb pas per bótes. El Txakolí es reinventa, oferint opcions més complexes i gastronòmiques. Tot i els desafiaments normatius, s’entreveu un futur on els Txakolis de verema tardana i escumosos podrien ser part integral de la denominació.
Denominacions d'Origen: Txakolí
El Txakolí, amb tres DO, destaca en la rica diversitat del País Basc. Cada regió aporta el seu caràcter únic, des de la frescor de Getaria fins a la complexitat de Biscaia i l’exportació d’Àlaba.
Bizkaiko Txakolina
La vinya a Biscaia té una llarga història des dels segles XII i XIII, centrada en la viticultura local. Se suggereix que “txakoli” prové de “etxeko ain”, significant ‘el just per a casa‘. Als segles XIV i XV, es va regular el vi local, esmentant-se “vi chacolin” el 1520. A principis del segle XX, plagues i competència externa van afectar les 2.874 hectàrees de vinya de 1891. Malgrat això, el txakoli va tenir un apogeu a finals del segle XIX i principis del XX amb les chacolines, tavernes exclusives per al txakoli.
Als anys 80, molts productors van impulsar la recuperació de la vinya, resultant en la “Denominació d’Origen Txakoli de Bizkaia-Bizkaiko Txakolina” el 1994.
Getariako Txakolina
La Denominació d’Origen Getariako Txakolina ha evolucionat al llarg del temps. Al segle XIV, les Ordenances de la Província ressaltaven la importància del cultiu de la vinya a Gipuzkoa donant-li un extra de protecció. Al segle XIX, la zona txakolinera es va expandir, produint 400.000 litres en 250 hectàrees de vinyes. El 1989, després d’un procés de revitalització, es va oficialitzar la D.O. Getariako Txakolina, amb 52 hectàrees a Zarautz, Aia i Getaria. El 1990, es va llançar la primera collita amb precinte D.O. El 2007, la denominació es va ampliar a Gipuzkoa, sumant 327 hectàrees i 18 cellers.
Fins al 2022, 35 cellers s’han unit, cultivant 446 hectàrees. El Consell Regulador, amb seu a Getaria, garanteix l’autenticitat del Txakoli de Getaria, elaborat amb Hondarrabi Zuri i Hondarrabi Beltza (varietat tinta).
Arabako Txakolina
En resum, la història del txakoli a Àlaba es remunta al segle IX, amb registres de vinyes a Retes de Tudela el 864. Entre els segles XIII i XV, la plantació de vinyes es va expandir a Ayala amb regulacions protectores. La paraula “chacolín” va aparèixer per primera vegada el 1623. A principis del segle XX, la plantació va disminuir a 93 hectàrees, i el 1988, en fundar-se l’Associació, era inferior a 5 hectàrees, amb varietats disperses i sense un procés d’elaboració comú .
Pel que fa a la situació actual, la producció de txakolí a Àlaba presenta una situació favorable, malgrat els atacs de míldiu. La sequera al juliol i l’agost afecta la producció, però les pluges al setembre permeten bones veremes a principis d’octubre.
